Público
Público

La ruta per resseguir el passat de les antigues colònies tèxtils de Catalunya

El país continua marcat per la petjada que van deixar les fàbriques i els micropobles on es van establir els treballadors i les seves famílies. 32 km entre Berga i Balsareny lliguen les colònies tèxtils del Llobregat

El Konvent de Cal Rosal, ara espai de creació i pensament, havia estat el convent de monges de la colònia.
El Konvent de Cal Rosal, ara espai de creació i pensament, havia estat el convent de monges de la colònia. Aleix Camprubí i Pont

El passat industrial continua marcant la Catalunya d'avui dia, sigui a escala cultural o econòmica, així com evidentment a través el paisatge. Especialment, es palpa al Pirineu i Prepirineu, on va tenir i té especialment importància la mineria, però també el tèxtil i altres industries lligades al riu, en aquest cas resseguint el camí del Llobregat. Cert és que trobem colònies en diversos punts del país, per bé que moltes s'agrupen entre el Berguedà i el Bages, més concretament en el pas del riu entre Berga i Balsareny.

Es tracta d'un recorregut que podem fer amb cotxe, seguint, però la carretera C-16, per bé que està pensat per fer a peu, i també es pot fer en BTT. La ruta de les colònies tèxtils del Llobregat té 32 km de distància i acumula 450 m de desnivell, pensat per fer en dues etapes. Està senyalitzat amb marques grogues i blanques del PR-C 144, i podem trobar tota mena de serveis al llarg de la ruta. Hi trobarem fàbriques i colònies abandonades, però en diversos d'aquests micropobles encara hi ha gent que hi viu.

Powered by Wikiloc

En total es travessen 16 colònies industrials del segle XIX i XX, la concentració d'aquestes més alta d'Europa. Podem conèixer com eren, amb els elements comuns, el canal, la resclosa, la turbina, la fàbrica, els pisos dels treballadors, l'església, la casa de l'amo, l'escola, la botiga, etc. Sotmesos a normes rigoroses, els jornalers tenien la majoria dels serveis al seu abast. En diversos d'aquests punts ens podrem endinsar encara més amb la historia gràcies al fet que estan museïtzats.

Cal Rosal, Obiols i La Plana

Els primers km arranquen al pont de Pedret i segueixen la via verda del Llobregat, seguin riu avall fins Cal Rosal, on contemplem la fàbrica i el convent de la colònia, que actualment acull l'espai Konvent, un centre d'art i pensament lliure. La colònia Rosal va ser la primera que hi va haver al Berguedà: realitzava filatura, tissatge, acabats i tint. La família Rosal va ser un dels impulsors perquè el ferrocarril arribés a la comarca, i cal Rosal va tenir estació pròpia a partir de l'any 1887.

El pont de Pedret, a vista de drone
El pont de Pedret, a vista de drone. Aleix Camprubí i Pont

Travessem el riu cap al molí de Minoves i l'edifici de l'escola, passem un pont i arribem a Sant Vicenç d'Obiols, una joia del romànic Berguedà. Des d'aquí ens acabem d'acostar a la Plana, una colònia força malmesa, però amb un magnífic bloc d'habitatges. Baixem cap a la fàbrica de la Colònia i acabem d'arribar a la de l'Ametlla de Casserres, amb una bonica església i arribem a l'antic pont de les Febres. Seguint un corriol que ens porta també a la font del Balç, que en l'actualitat acull un bar enmig de la natura, que ofereix música i espectacles.

Viladomiu

Arribem a una altra ciutat important per la comarca del Berguedà, també amb paper en aquest passat industrial. A Gironella descobrim la colònia de cal Metre, just al nucli urbà. Si resseguim el canal arribem poc després a la colònia Bassacs amb la seva torre imponent.

Una altra família importat fou la Viladomiu, propietària de Viladomiu Vell, Cal Marçal, Viladomiu Nou i el Guixaró. I és que la ruta de les colònies també passa pels dos 'Viladomius', la seva fàbrica, fins a arribar al Guixaró. A Viladomiu Vell s'hi van instal·lar tota mena de serveis, metre en el segon dels casos estaca que als anys setanta rebia autocars plens de gent que no formaven part de la colònia, però que s'hi desplaçaven per a treballar-hi. A la torre de l'Amo de Viladomiu Nou s'hi troba una oficina de turisme del Parc Fluvial del Llobregat.

Cal Vidal i les colònies de Puig-reig

La ruta segueix cap al Puig-reig i el seu entorn, on es van arribar a ubicar fins a set colònies industrials. A més, va ser la primera localitat on arribà el ferrocarril. Arribarem primer a cal Prat, on veurem la seva fàbrica, l'antic pont de Periques i també arribarem la fàbrica de cal Cases. També passarem per la urbanització i el campanar de l'església de cal Pons, que va arribar a ser basílica, d'estil neogòtic i amb una cripta. El recorregut segueix cal Marçal, amb els seus habitatges i la seva fàbrica, i cap a la Cortada, on veurem els habitatges, la xemeneia i la fàbrica.

I arribem a cal Vidal, una de les més destacables de Puig-reig i de les més conegudes del Parc fluvial del Llobregat. Va ser l'última que es va obrir al Baix Berguedà, l'any 1900, ubicada en l'únic espai que estava lliure entre cal Rosal i Navàs. El Teatre que va ser inaugurat el 1947 és una rèplica en miniatura del Gran Teatre del Liceu, ara en rues per un incendi. Coses del destí.

Avui dia s'hi pot fer una visita guiada molt interessant, on descobrirem realment com funcionava, i podem visitar el pis d'una família obrera, a l'escola o a la biblioteca, entre altres indrets. A l'entrada de la colònia, davant de l'església, hi ha el Museu de la Colònia Vidal, que ofereix les visites guiades per la colònia.

Després d'un grapat de metres continuant resseguint el riu arribarem a l'Ametlla de Merola, la colònia més al sud del Berguedà, encara a Puig-reig, per bé que fent frontera amb el Bages. Hi continuen vivint uns centenars de persones que mantenen vives tradicions heretades d'aquella època. Després passem vora la resclosa de cal Forcada i arribem al molí de Castellet.

L'Ametlla de Merola, a vista de drone
L'Ametlla de Merola, a vista de drone. Aleix Camprubí i Pont

Final al Bages

Arribat ja al Bages podem descobrir la fàbrica del cal Forcada, ja a Navàs, al sud de l'Ametlla. Més tard trobarem la colònia Soldevila, passarem per l'església de Sant Esteve, ja al terme municipal de Balsareny. Seguim riu avall per un corriol fins a la resclosa de la Rabeia, i passem pel costat de la fàbrica, en aquest municipi bagenc que va acollir fins a quatre colònies durant les últimes dècades del segle XIX. Finalment, ens trobem amb l'antic traçat del Ferrocarril i arribem a Balsareny. L'itinerari acaba just a la plaça de l'Església d'aquesta localitat, zona ideal per fer parada i fonda, i acabar de digerir la història que hàgim resseguit amb aquesta ruta.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?