Público
Público

La CUP aspira a aturar el declivi a les urnes i situa l'emergència climàtica al centre de la campanya pel 12-M

Tot i que té les enquestes en contra, la formació anticapitalista busca mantenir o millorar els nou diputats actuals després de mostrar-se molt crítica amb la gestió del Govern d'Aragonès i censurar un model econòmic que, opina, comparteixen PSC, Junts i ERC. El seu resultat serà clau per determinar si es reedita la majoria independentista al Parlament

24/04/2024 - La cap de llista de la CUP pel 12-M, Laia Estrada, al centre de la imatge i al costat dels també candidats Nogay Ndiaye i David Caño.
La cap de llista de la CUP pel 12-M, Laia Estrada, al centre de la imatge i al costat dels també candidats Nogay Ndiaye i David Caño. Marta Sierra / ACN

A la CUP l'avançament electoral l'ha agafat immersa en el seu particular procés de refundació, endegat després d'acumular un seguit de retrocessos a les urnes i amb una evident pèrdua d'incidència política a mesura que avançava una legislatura en què, en primer terme, va votar a favor de la investidura de Pere Aragonès com a president.

Malgrat tot, la formació anticapitalista aspira a trencar els mals pronòstics de les enquestes i intentar mantenir -o superar- els nou diputats al Parlament que té actualment. Si ho aconsegueix serà més factible que es repeteixi la majoria independentista a la cambra, un fet que segur que impediria una presidència de la Generalitat del socialista Salvador Illa. La formació estrenarà la campanya aquest dijous a Barcelona.

Amb un discurs molt crític amb el Govern de Pere Aragonès, tant a l'hora de fer-ne balanç de l'acció social i econòmica com dels avenços en la qüestió nacional -malgrat l'amnistia-, la CUP manté l'aposta per celebrar un nou referèndum d'autodeterminació sense aspirar a assolir un acord amb l'executiu estatal que no veu factible. Ara bé, són els temes materials -és a dir, les propostes en matèria social, econòmica i ambiental- els que marcaran els eixos d'una campanya que posa el focus en l'emergència climàtica i en la necessitat d'avançar cap a un model que atengui les necessitats de la majoria de la població.

Com ha apuntat la seva cap de llista per als comicis del 12 de maig, Laia Estrada, en una entrevista amb Públic, "encarem les eleccions com una oportunitat per dir-li a la gent que és l'hora de decidir si vol continuar amb unes polítiques que van en contra de la majoria de la població o vol un canvi radical. Tenim una dinàmica que està fent que qüestions que haurien de ser drets s'hagin convertit en privilegis, com l'accés a l'habitatge, a una educació, a una sanitat o, fins i tot, a una alimentació de qualitat".

La CUP veu els comicis com una oportunitat per decidir si es vol un "canvi radical" de model

En aquest sentit, la proposta dels anticapitalistes passa per articular una "nova economia catalana", que impliqui "començar a planificar en favor de la gent", de manera que hi hagi una "redistribució de la riquesa, un control directe dels serveis essencials i els sectors estratègics o una reindustrialització en termes respectuosos amb els drets laborals i el medi ambient". A nivell més concret, la formació planteja la implantació de la renda bàsica universal (RBU) -PSC i Junts van tombar el pla pilot que el Govern volia posar en marxa en l'actual mandat- i l'expropiació de pisos buits per garantir l'accés de l'habitatge.

Centralitat de l'emergència climàtica

Tot i que l'anomenat Procés de Garbí, el debat intern que va endegar fa uns mesos per replantejar la seva estratègia, no qüestiona els principals pilars de la formació, sí que havia de servir per redefinir quin paper ha de jugar la CUP a les institucions i quines aliances ha de teixir. Malgrat tot, a curt termini l'únic escenari que podria comptar amb el suport del partit és la reedició d'una majoria independentista, de manera que votés afirmativament a la investidura de Pere Aragonès o Carles Puigdemont.

Els cupaires tanquen qualsevol possibilitat d'entesa amb el PSC, però no ho fan amb la mateixa rotunditat en el cas dels dos grans partits independentistes, sempre i quan atenguin les seves principals propostes programàtiques. Ara bé, segons Estrada, les tres grans formacions del Parlament comparteixen un model que ells rebutgen: "el PSC encarna l'agenda de la patronal, però Junts per Catalunya la comparteix i ERC, al final, s'hi ha sumat i l'ha fet seva i l'ha desplegat", va declarar la candidata a Públic.

La centralitat de l'emergència climàtic es nota en la configuració de les llistes de la CUP

El macrocomplex de l'oci i el joc Hard Rock, la fallida candidatura per acollir els Jocs Olímpics d'Hivern al Pirineu o el debat al voltant de l'ampliació de l'aeroport del Prat són tres exemples de propostes vinculades a un model social i econòmic que la CUP refusa i que, segons la formació, van en la línia contrària del que caldria en època d'emergència climàtica.

La centralitat que la formació atorga a aquestes qüestions s'ha posat de manifest en la configuració de les candidatures electorals. Per començar, amb l'elecció de Laia Estrada com a número u per Barcelona. Exregidora de Tarragona i fins ara diputada al Parlament per aquesta demarcació, Estrada ha estat una de les principals veus d'oposició al Hard Rock a la cambra catalana. A més a més, el número dos per Tarragona és Eloi Redón, un dels portaveus de la plataforma Aturem Hard Rock.

A Lleida la candidatura l'encapçala Bernat Lavaquiol, regidor a la Seu d'Urgell i portaveu de la plataforma Stop JJOO, que va liderar l'oposició ciutadana a la candidatura als Jocs d'Hivern. A Girona, en canvi, el número u és el ja diputat Dani Cornellà, alcalde durant vuit anys (2011-2013 i 2015-2021) de Celrà (Gironès) i un dels parlamentaris que més han recollit les demandes de la revolta pagesa que el sector primari català va protagonitzar fa només algunes setmanes.

A Barcelona, a banda d'Estrada, els números dos i quatre -Laure Vega i Xavier Pellicer- també són diputats, mentre que la tres, Pilar Castillejo, va ser-ho durant el 2016, a banda d'exercir de tinent d'alcaldia de la seva ciutat, Ripollet, en el passat.

Tendència a la baixa des del 2015

Ja fa més d'una dècada que en un políticament llunyà 2012 la CUP es va estrenar al Parlament. La seva irrupció, en un moment d'auge del que va anomenar-se nova política, va contribuir a normalitzar en l'agenda política i mediàtica qüestions com la regulació del preu dels lloguers, la municipalització dels serveis públics o les polítiques per afrontar el canvi climàtic. El 2015 la formació tocaria sostre amb 10 diputats i gairebé 340.000 vots -el 8,2% del total- a les eleccions al Parlament i 382 regidors i quasi 240.000 paperetes -un suport del 7,6%- a les municipals.

Des d'aleshores ha anat perdent vots i pes polític. El 2021, per exemple, tot just va sumar 190.000 vots al Parlament, 5.000 menys que el 2017, si bé va passar de quatre a nou escons gràcies a la caiguda de la participació. A les municipals de l'any passat va quedar-se en 133.000 sufragis -uns 100.000 menys que el 2015- i 313 regidors, que li va comportar no obtenir representació a Barcelona, Lleida, Tarragona, Terrassa o l'Hospitalet, una caiguda només consensuada per l'assoliment de l'alcaldia de Girona amb Lluc Salellas, gràcies a un acord amb ERC i Junts. I a les generals del juliol va perdre els dos diputats al Congrés que tenia, després de perdre 150.000 vots i no arribar a les 100.000 paperetes.

Girona és on la CUP té més suport i caldrà veure si tenir-hi l'alcaldia l'impulsa a les urnes

Tradicionalment la CUP ha tingut una distribució bastant homogènia del vot, amb un suport força similar a Barcelona, Lleida i Tarragona i superior a Girona. En aquest sentit, la clau per mantenir o millorar els nou diputats passa per moure's entre el 6% i el 7% dels vots a Barcelona -que li permetin sumar cinc o sis parlamentaris-, obtenir xifres similars a Lleida i Tarragona, per conservar el representant que té a cada demarcació, i apropar-se al 10% a Girona per seguir amb dos diputats a la circumscripció, amb el dubte de si tenir l'alcaldia a la capital provincial li servirà d'impuls. Si no obté aquestes xifres, de ben segur que els anticapitalistes veuran disminuïda la representació al Parlament i, per tant, s'agreujarà la seva pèrdua de pes institucional.

¿Te ha resultado interesante esta noticia?